Això del Tinder

Un any sense actualitzar el blog! No patiu, que no m'ha passat res greu. He estat fent algunes coses, i intentant fer moltes altres coses. Una de les coses noves que he provat ha estat una app que segurament ja coneixeu: Tinder.

Algunes coses curioses de Tinder:

 - L'alçada és important. La gent posa l'alçada que té. Potser l'alternativa és fer-se la foto de cos sencer al costat d'una barra mètrica.

- Els estudis i l'experiència laboral són importants. Això em porta a pensar que, potser, algunes persones s'han confós d'aplicació i ara mateix estan intentant lligar mitjançant Linked In.

- Ningú va a lligar. Si més no, això diuen les dones que m'apareixen en el meu radi d'acció. Busquen amics, o marit, o conèixer gent nova per a xerrar i anar a fer alpinisme, però cap diu que vol lligar.

Onada de festivals

Arribats a aquest punt, només cal saber a quin festival d'estiu hem d'anar a fer mal.
Dades tècniques a considerar:

1) Dones de més de 25 anys.
2) Disponibilitat d'espais mínimament íntims.
3) Cobertura wifi.

Cap idea o suggeriment?

Aigua freda

Hi ha persones que no marxaran de la teva vida ni amb aigua calenta, així que prova de ruixar-les amb aigua freda.

Fer un Jean-Luc

Dissabte vaig fer un Jean-Luc. No sabeu el que és Fer un Jean-Luc? Fer un Jean-Luc és anar a casa d'una dona, quedar-te a dormir i tot, i que no passi res perquè no tens clar si la noia vol o no vol tema.

En el meu cas la prèvia fou un dijous. Havíem quedat un grup de cinc persones a Gràcia. Ella viu a Gràcia, i dels altres tres, dos van vindre en metro i un altre tenia un nitbus que el duia directe a casa. Jo era l'únic que tenia mala combinació per tornar a casa. Vam acabar la reunió tard i ja no tenia metro. Ella em va oferir quedar-me a dormir a sa casa, i jo vaig declinar la seua oferta. En part perquè ella havia de matinar.

Dissabte van fer un àpat pantagruèlic amb uns coneguts, amb abundància de vi i licor. Afartats de menjar, alcohol i el Sol que ens queia, jo li vaig dir que anava a ma casa a fer la migdiada. Ella em va convidar a anar a la seua. Vaig acceptar anar-hi, tot i que mirant el mapa quedava ben clar que sa casa estava més lluny.

Per a fer-me el subtil, i per higiene, li vaig demanar per dutxar-me. Ella va accedir encantada i jo, elegant i subtil, vaig dutxar-me deixant la porta del bany oberta. Ella no va entrar, i en sortir vaig veure la noia estirada al sofà, pijama i mig clapada.

El sofà era gran, una chaise longue, i em vaig posar a una punta, fent la L.  Vaig anar allargant el peu, a veure si la cosa col·lava, però ella es va adormir.

No volia que un malentès generés un mal rotllo, així que em vaig limitar a quedar com un gentleman. Un gentleman, i un passarell probablement.

 

Problemes

Li vaig dir que no calia que resolgués els meus problemes, que jo en tenia prou amb que ella no fos un problema més.
Set anys després ella s'havia convertit en el meu pitjor problema.

Setmana de Passió

Comença la Setmana Santa i la tele s'omple de processons i pèplums. No puc evitar recordar aquesta escena d' Spartacus: