Onada de festivals

Arribats a aquest punt, només cal saber a quin festival d'estiu hem d'anar a fer mal.
Dades tècniques a considerar:

1) Dones de més de 25 anys.
2) Disponibilitat d'espais mínimament íntims.
3) Cobertura wifi.

Cap idea o suggeriment?

Aigua freda

Hi ha persones que no marxaran de la teva vida ni amb aigua calenta, així que prova de ruixar-les amb aigua freda.

Fer un Jean-Luc

Dissabte vaig fer un Jean-Luc. No sabeu el que és Fer un Jean-Luc? Fer un Jean-Luc és anar a casa d'una dona, quedar-te a dormir i tot, i que no passi res perquè no tens clar si la noia vol o no vol tema.

En el meu cas la prèvia fou un dijous. Havíem quedat un grup de cinc persones a Gràcia. Ella viu a Gràcia, i dels altres tres, dos van vindre en metro i un altre tenia un nitbus que el duia directe a casa. Jo era l'únic que tenia mala combinació per tornar a casa. Vam acabar la reunió tard i ja no tenia metro. Ella em va oferir quedar-me a dormir a sa casa, i jo vaig declinar la seua oferta. En part perquè ella havia de matinar.

Dissabte van fer un àpat pantagruèlic amb uns coneguts, amb abundància de vi i licor. Afartats de menjar, alcohol i el Sol que ens queia, jo li vaig dir que anava a ma casa a fer la migdiada. Ella em va convidar a anar a la seua. Vaig acceptar anar-hi, tot i que mirant el mapa quedava ben clar que sa casa estava més lluny.

Per a fer-me el subtil, i per higiene, li vaig demanar per dutxar-me. Ella va accedir encantada i jo, elegant i subtil, vaig dutxar-me deixant la porta del bany oberta. Ella no va entrar, i en sortir vaig veure la noia estirada al sofà, pijama i mig clapada.

El sofà era gran, una chaise longue, i em vaig posar a una punta, fent la L.  Vaig anar allargant el peu, a veure si la cosa col·lava, però ella es va adormir.

No volia que un malentès generés un mal rotllo, així que em vaig limitar a quedar com un gentleman. Un gentleman, i un passarell probablement.

 

Problemes

Li vaig dir que no calia que resolgués els meus problemes, que jo en tenia prou amb que ella no fos un problema més.
Set anys després ella s'havia convertit en el meu pitjor problema.

Setmana de Passió

Comença la Setmana Santa i la tele s'omple de processons i pèplums. No puc evitar recordar aquesta escena d' Spartacus:

Cap de setmana de clàssics

Ha estat un cap de setmana de clàssics: El Barça ha jugat contra el Real Madrid, a Andalusia ha guanyat el PSOE i jo he quedat amb una amiga per a passar la nit.

Val a dir que en el darrer cas no hi ha hagut impugnacions.

Dia del Pare

Pare ho ets cada dia, d'ençà que el teu fill va nàixer. Que avui recordin que és el dia del pare fa mal als divorciats que tenen fills i no els tenen avui a ells.

Saint Patrick's Day

Feliç Dia de Sant Patrici

Per feina

Bona tarda senyoreta, en què la puc ajudar? 

Música per a somriure 1

Una mica de música ens animarà.

Profilaxi

Els preservatius de làtex ens protegeixen de les infeccions microbianes, però quina mena de profilaxi hem d'emprar per a no prendre mal d'amor?

El que queda

Quant s'acaba superant una ruptura sentimental? Si la psicologia fos una ciència exacta, podríem fer alguna fórmula on quedessin reflectides les variables que intervenen: el temps que ha durat la relació (variable objectiva i fàcil de mesurar), la quantitat d'amor que hi havia (variable subjectiva i impossible de mesurar), o els lligams que queden. I sobre aquests lligams us vull parlar.

És més fàcil superar la ruptura quan no hi ha més lligams que els sentimentals. Si ets un adolescent que viu amb els pares, la cosa pot ser més fàcil. Però què passa quan convius a la mateixa casa? Si l'habitatge és de lloguer tens el maldecap de repartir mobles, discos i llibres. Si t'has hipotecat tens el maldecap de vendre la casa i liquidar el deute amb el banc. Si teniu cotxe i mascotes has de decidir qui es queda amb què. I si teniu fills en comú? Si teniu fills en comú has de fer el màxim esforç de serenitat i assumir que fins que el vostre fill no sigui major d'edat, tu i ella us haureu d'entendre.

No és fàcil, però s'ha de fer.

Quan va començar?

Si us he de ser sincer, no recordo quin dia ens vam separar. De fet, tampoc recordo exactament quan em va dir que em deixava. Sé que va passar una setmana entre el M'estic plantejant separar-me i el He decidit separar-me. I dos dies abans del M'estic plantejant separar-me ella em suplicava No em deixis, si us plau.
Durant un mes o mes i mig encara vam conviure. Un mes en la que ella no volia els petons i carícies que tant li agradaven.
Fa menys d'un any, però sembla que porto separat moltíssim de temps.

Aquests són els meus apunts. Més barat que anar al psicòleg, més sa que anar a la taverna, més ben vist que anar al casino o al prostíbul.

Aquest és el meu blog, i les meves vivències i reflexions.