Quant s'acaba superant una ruptura sentimental? Si la psicologia fos una ciència exacta, podríem fer alguna fórmula on quedessin reflectides les variables que intervenen: el temps que ha durat la relació (variable objectiva i fàcil de mesurar), la quantitat d'amor que hi havia (variable subjectiva i impossible de mesurar), o els lligams que queden. I sobre aquests lligams us vull parlar.
És més fàcil superar la ruptura quan no hi ha més lligams que els sentimentals. Si ets un adolescent que viu amb els pares, la cosa pot ser més fàcil. Però què passa quan convius a la mateixa casa? Si l'habitatge és de lloguer tens el maldecap de repartir mobles, discos i llibres. Si t'has hipotecat tens el maldecap de vendre la casa i liquidar el deute amb el banc. Si teniu cotxe i mascotes has de decidir qui es queda amb què. I si teniu fills en comú? Si teniu fills en comú has de fer el màxim esforç de serenitat i assumir que fins que el vostre fill no sigui major d'edat, tu i ella us haureu d'entendre.
No és fàcil, però s'ha de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada