De vegades diem que sí sense pensar-nos-ho gaire. Signar una hipoteca, comprar un cotxe, triar un plat del menú... i també acceptar una sol·licitud d'amistat a Facebook o fer Like a segons qui al Tínder.
Un bon dia em trobo un match i miro la noia en qüestió, ja que no em sonava la cara ni el nom. Miro bé les fotos, i no em veig capaç d'haver-li donat al Like. Un error de pantalla tàctil? Potser, però el xat anava avançant i la noia insistia en quedar amb mi,
Després de xerrar molt sobre llocs on anar i coses per a fer, la noia em va passar el seu telèfon. Tres cops, me'l va passar. Un cop vaig veure la seva foto de l'avatar, em vaig acollonir.
Incapaç de dir-li que havia estat un error, o de fer-li un discret unmatch, em vaig limitar a deixar passar els seus missatges. Tal i com fa Rajoy: quedar-se quiet i deixar fer als altres.
I a l'igual que al president en funcions, a mi també m'ha anat bé: la noia s'ha cansat i ha estat ella la que m'ha fet unmatch.
Covard? Sí. Eficaç? També.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada